Peter fox - Stadaffe

Hagués preferit posar "Haus am See" però està desactivat per l'usuari... m'encanta aquesta cançó!!!!
Noteu la seva petita paràlisi a la part dreta de la cara, quan mireu el vídeo. Ja ho sé que no és un comentari musical, sinó una d'aquelles coses del morbo...

Vaig descobrir aquest cantant berlinès, Peter Fox, per la ràdio. És la manera més digne de descobrir música. Bé, l'altra és escoltar-la "no se sap d'on" i recordar-ho com un moment màgic. També és maco descobrir un grup a un bar, local, o en un anunci de tele.

Ivette Nadal - En una altra vida

Aquesta noia tant jove ja fa anys que sorprèn. Pel meu gust, ha creat bon gust dins la música catalana i juvenil. De vegades em sembla que els grups catalans cauen en la comercialitat, sonen falsos i patètics. Aquesta és l'excepció. Plena de poesia i d'ella mateixa. Espero que segueixis endavant i sincera amb el teu projecte.

www.ivettenadal.com/

Cyan - Corazón de madera

Val, és un dels seus temes més tristos i melancòlics. Potser no els representa tant, com la seva força i energia de la resta de cançons, i que desboquen en ple directe.

Fem-ho així, val? Us podeu escoltar aquest tema en directe o bé connectar-vos a l'espotifài i sentir tot el seu primer CD.

En plena gravació del segon àlbum, aquí us deixo també una "avanzadilla" del què serà... tu no sé, però jo els hi veig futur a aquests nois de Barna.

http://www.somoscyan.com/

"y yo sigo aquí, vibrando con el eco de tus labios,
tu aliento se escurre en cada rincón de mi cabeza"

Joao Gilberto - Pra que discutir dom madame?

Pra qué discutir com madame?

vaig descobrir fa poc aquesta cançó. El que més em sorprèn és que Joao Gilberto conserva una veu juvenil i afina de qualitat amb l'edat que té... és impressionant. Amb la guitarra ja ni us explico. Deu tenir els dits desfets de tocar-la.

La lletra és una mena de reivindicació en que defensa la samba, en aquest cas (jo ho extrapolaria a la música en general) com a mode d'expressió i llibertat, en què totes les races del Brasil s'uneixen i és allà on convergeixen tots ells. Si els hi treuen la samba, si els hi prohibeixen, seria com exterminar les arrels i el més important per a ells, els orígens.  

Madame diz que a raça não melhora
Que a vida piora por causa do samba
Madame diz que o samba tem pecado
Que o samba, coitado, devia acabar
Madame diz que o samba tem cachaça
Mistura de raça, mistura de cor
Madame diz que o samba, democrata
É musica barata sem nenhum valor

Vamos acabar com samba
Madame não gosta que ninguem sambe
Vive dizendo que samba é vexame
Pra que discutir com madame

No carnaval que vem tambem concôrro
Meu bloco de morro vai cantar ópera
E na avenida entre mil apertos
Vocês vão ver gente cantando concerto
Madame tem um parafuso a menos
Só fala veneno meu Deus que horror
O samba brasileiro democrata
Brasileiro na batata é que tem valor


També us la deixo en Espotifài

Adriana Calcanhotto - Formiga Bossa Nova

Bé, de fet he escollit una cançó seva a l'atzar. Aquesta, en concret, forma part d'un àlbum per a nens, "Adriana Partimpim", en el que disfrassa el seu cognom per a un que suggereix diversió i festa. Però no tan sols per a nens, segons el meu criteri aporta un gra de maduresa a les lletres. Tant bé li va funcionar que ha produït una segona part d'aquest àlbum. Però té moltes altres cançons maques i ben conegudes, "Fico assim sem voçe", o bé la famosa "Inverno", o "Devolva-me". Us les recomano.

Amb versions de grans artistes brasilenys de tota la vida, i cançons compostes per ella mateixa, ella també ha forjat ja història i ha marcat un gran pas en la música del seu país.

Ara bé, valoració del directe, sense banda, ella sola amb una guitarra, és mancança de força, però tot i així resistència. El públic va preferir les seves cançons "dels inicis" abans que noves versions d'artistes internacionals que treien l'encant de la bossa i de la veu portuguesa.

Que será, será... - Corinne Bailey Rae

Al Teatre Grec tot va prendre un altre punt de vista. No només la Corinne és esbelta, sinó que la seva veu t'hipnotitza, i et deixa portar allà on vol. El seu últim àlbum "The sea" està carregat de sentiments, una cançó dedicada per a cadascun d'ells: la seducció, la tristesa, l'alegria, el sentiment, el dol...

El millor, el directe. La seva banda. Uns grans músics que li calcen perfectament. Tothom pren el protagonisme just i equilibrat.

Però em vaig quedar amb el "bis". I és que aconsegueix fer unes versions de grans cançons que no deixen de sorprendre. Va prendre el "que será, será" de Doris Day i el va convertir en un càntic de blues-jazz. Com que no existeix encara a l'spotify, us haureu de conformar amb el que trobeu pel nostre amic iutub.

Elephant Gun - Beirut

Com els definiria? Els Beirut, com em van fer reflexionar, "són els nostres Manel però en anglès". Però van començar molt abans que ells.

Tot va començar arrel de la carrera de Zach Condon en solitari, fins que va anar introduïnt els elements de la música balcànica que l'havien influenciat prèviament: acordions, trompetes, violins i balalaiques.

Elephant Gun va ser el primer tema que em van fer sentir, i el seu primer vídeo, que podeu disfrutar fent un sol clic.