Si abans només coneixia una de les seves cançons, la mítica "If I ever feel better", ara m'estic endinsant més entre els temes de Phoenix, aquesta banda Parisenca en què, de bones a primeres, no sabríeu dir si el que canta és noi o noia. Comproveu-ho si no ho heu fet ja al vídeo de l'actuació en directe.
No sé en quin estil classificar Phoenix. Tenen temes totalment melòdics, i d'altres ballables... però el que sí que sé és que han trobat una fórmula musical pròpia, i que inspira profunda calma i tranquil·litat, no hi ha desinències menors ni grans canvis, però tots són inesperats, subtils, i sobretot... que transmeten bon rotllo.
I ara bé, què és això de PS22? Un nou model de la play station? Una nau espacial? Res d'això. L'altre dia un amic ho va publicar al F***book i vaig excamar OSTRES! Quina casualitat, justament ara que escolto Phoenix...
PS22 comença amb un professor de música que té ganes d'ensenyar als seus alumnes d'una manera diferent. Es dedicà a composar arranjaments al piano i diferents veus de cor per versionar cançons actuals conegudes. El resultat es veu en les cares dels nens, que canten, amb passió, com si cadascun d'ells fos ja una estrella, passant-s'ho bé amb ells i el professor... què més es pot demanar? Aquests tindran una experiència en la vida molt gratificant, i el professor haurà guanyat molt més que això. No he pogut evitar la pell de gallina i un entendriment instantanis. Escolteu-ho, si us plau.... no té preu!
