Mostrando entradas con la etiqueta razzmatazz. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta razzmatazz. Mostrar todas las entradas

domingo, 12 de diciembre de 2010

Two door cinema club - Undercover Martin & Something good can work

Divendres a la nit. La sala 1 plena a rebentar de gent. Ens ho mirem des de dalt. Comencen a tocar i baixem a baix corrents. Sense ganes de suar ni rebre empentes, ens quedem en el cantó amb més visibilitat, i potser menys qualitat de so, però és igual. Ballem i ens ho passem bé, cantem frases incomprensibles en un anglès inventat i n'hi afegim algunes de la nostra creació.

No em pensava que els conegués tanta gent! De fet, la majoria de la gent que conec encara no n'ha sentit a parlar. Però al Razz tothom els coneixia, tothom n'era súper-mega-fan.

Els Two door cinema club recorden al pop anglès, amb la distinció que ells vénen d'Irlanda del Nord. Són una formació recent, amb només un àlbum, Tourist History, i diversos singles que ja han batut rècords. Es podrien comparar amb The killers, We are scientists o Bloc Party. Així que ja sabeu, si us agraden aquests, proveu els del cinema de dos portes!



jueves, 27 de mayo de 2010

Vetusta Morla - Un día en el mundo

Podria dir que totes les cançons d'aquest grup de Madrid valen la pena. En directe transmeten molt sentiment, rebel·lia, i passió per la música. La veu particular de Pucho i l'estil indie no-tan-típic-com-el-vist-fins-ara els fa destacar per sobre de la resta.

I és que sempre, els primers en fer una cosa nova, són els anomenats inventors. Si no, ja és un plagi. I cada inventor d'un so musical nou, diferent, guanya. La resta ja han perdut molt.



No us perdeu el clip gravat al carrer d'aquest tema:

http://www.youtube.com/watch?v=9K5UrzaKgaY

"Un día en el mundo" és una anàlisi de com vivim els humans en la societat de consum. Com vivim en una jerarquia de poders i com l'estètica i les aparences són més importants del que haurien de ser.