viernes, 30 de julio de 2010

Adriana Calcanhotto - Formiga Bossa Nova

Bé, de fet he escollit una cançó seva a l'atzar. Aquesta, en concret, forma part d'un àlbum per a nens, "Adriana Partimpim", en el que disfrassa el seu cognom per a un que suggereix diversió i festa. Però no tan sols per a nens, segons el meu criteri aporta un gra de maduresa a les lletres. Tant bé li va funcionar que ha produït una segona part d'aquest àlbum. Però té moltes altres cançons maques i ben conegudes, "Fico assim sem voçe", o bé la famosa "Inverno", o "Devolva-me". Us les recomano.

Amb versions de grans artistes brasilenys de tota la vida, i cançons compostes per ella mateixa, ella també ha forjat ja història i ha marcat un gran pas en la música del seu país.

Ara bé, valoració del directe, sense banda, ella sola amb una guitarra, és mancança de força, però tot i així resistència. El públic va preferir les seves cançons "dels inicis" abans que noves versions d'artistes internacionals que treien l'encant de la bossa i de la veu portuguesa.

martes, 27 de julio de 2010

Que será, será... - Corinne Bailey Rae

Al Teatre Grec tot va prendre un altre punt de vista. No només la Corinne és esbelta, sinó que la seva veu t'hipnotitza, i et deixa portar allà on vol. El seu últim àlbum "The sea" està carregat de sentiments, una cançó dedicada per a cadascun d'ells: la seducció, la tristesa, l'alegria, el sentiment, el dol...

El millor, el directe. La seva banda. Uns grans músics que li calcen perfectament. Tothom pren el protagonisme just i equilibrat.

Però em vaig quedar amb el "bis". I és que aconsegueix fer unes versions de grans cançons que no deixen de sorprendre. Va prendre el "que será, será" de Doris Day i el va convertir en un càntic de blues-jazz. Com que no existeix encara a l'spotify, us haureu de conformar amb el que trobeu pel nostre amic iutub.