Joao Gilberto - Pra que discutir dom madame?

Pra qué discutir com madame?

vaig descobrir fa poc aquesta cançó. El que més em sorprèn és que Joao Gilberto conserva una veu juvenil i afina de qualitat amb l'edat que té... és impressionant. Amb la guitarra ja ni us explico. Deu tenir els dits desfets de tocar-la.

La lletra és una mena de reivindicació en que defensa la samba, en aquest cas (jo ho extrapolaria a la música en general) com a mode d'expressió i llibertat, en què totes les races del Brasil s'uneixen i és allà on convergeixen tots ells. Si els hi treuen la samba, si els hi prohibeixen, seria com exterminar les arrels i el més important per a ells, els orígens.  

Madame diz que a raça não melhora
Que a vida piora por causa do samba
Madame diz que o samba tem pecado
Que o samba, coitado, devia acabar
Madame diz que o samba tem cachaça
Mistura de raça, mistura de cor
Madame diz que o samba, democrata
É musica barata sem nenhum valor

Vamos acabar com samba
Madame não gosta que ninguem sambe
Vive dizendo que samba é vexame
Pra que discutir com madame

No carnaval que vem tambem concôrro
Meu bloco de morro vai cantar ópera
E na avenida entre mil apertos
Vocês vão ver gente cantando concerto
Madame tem um parafuso a menos
Só fala veneno meu Deus que horror
O samba brasileiro democrata
Brasileiro na batata é que tem valor


També us la deixo en Espotifài

Adriana Calcanhotto - Formiga Bossa Nova

Bé, de fet he escollit una cançó seva a l'atzar. Aquesta, en concret, forma part d'un àlbum per a nens, "Adriana Partimpim", en el que disfrassa el seu cognom per a un que suggereix diversió i festa. Però no tan sols per a nens, segons el meu criteri aporta un gra de maduresa a les lletres. Tant bé li va funcionar que ha produït una segona part d'aquest àlbum. Però té moltes altres cançons maques i ben conegudes, "Fico assim sem voçe", o bé la famosa "Inverno", o "Devolva-me". Us les recomano.

Amb versions de grans artistes brasilenys de tota la vida, i cançons compostes per ella mateixa, ella també ha forjat ja història i ha marcat un gran pas en la música del seu país.

Ara bé, valoració del directe, sense banda, ella sola amb una guitarra, és mancança de força, però tot i així resistència. El públic va preferir les seves cançons "dels inicis" abans que noves versions d'artistes internacionals que treien l'encant de la bossa i de la veu portuguesa.