Josh Rouse - Quiet town

Primer, mireu aquest:



Us sona d'alguna cosa? Publicitat, oi?







Doncs aquest noi/senyor ja porta temps tocant.... i oi que potser no l'havíeu sentit mai? És en John Rouse, americà nascut a Nebraska però crescut a Tennessee.

I per què, si porta des del 1998 actiu, ens comença a sonar ara?

En el seu últim àlbum, El Turista, es veu que s'ha inspirat per la forta influència Spanish. Porta cinc anys a València amb la seva dona i fill... doncs ha de ser prou profunda aquesta influència, fins a usar l'idioma fins i tot per a algunes de les seves cançons. Junt amb la seva dona, Paz Suay, van crear un EP anomenat "She's Spanish, I'm American"

Aquí teniu la resposta, acompanyada d'una mica de Biografia, pels curiosos.

The lost fingers - Billie Jean

Els dits perduts. Aquesta seria la traducció del nom d'aquesta banda Canadenca (part francesa, Quebec per ser concrets). Han traspassat cançons populars i de tot tipus d'estils cap a un sol sentit, un sol estil, el "manouche" o jazz gitano (sí, tipo el de la pel·li Chocolat, podríem dir).

Els seus components són 3: Christian «Dirt» Roberge (vocalista, guitarra), Byron «Maiden» Mikaloff (coros, guitarra), i Alex Morissette (coros, contrabaix), i porten en actiu des de ben poquet, 2008, però ja amb 2 àlbums: "Lost in the 80s" i "Rendez-vous rose".

Us convido a passar per la seva pàgina web (en anglès) on podreu escoltar demos dels seus temes, i si no ja sabeu que teniu els amiguets iutub i espotifài.

PD: l'any passat van estar al programa de'n Buenafuente (aquesta versió m'encanta)

Ed Harcourt - Until tomorrow then

No m'agrada comparar, però mireu com canvia el directe de la gravació.

No m'agrada comparar, però per a què us feu una idea, és una mescla de Jamie Cullum, de Keane, i de Rufus Wainwright.

No m'agrada comparar, però té cançons més melòdiques, com aquesta, i més canyeres, com la de A secret society.

Aquí us ho deixo. Ara trieu amb què us quedeu.

Peter fox - Stadaffe

Hagués preferit posar "Haus am See" però està desactivat per l'usuari... m'encanta aquesta cançó!!!!
Noteu la seva petita paràlisi a la part dreta de la cara, quan mireu el vídeo. Ja ho sé que no és un comentari musical, sinó una d'aquelles coses del morbo...

Vaig descobrir aquest cantant berlinès, Peter Fox, per la ràdio. És la manera més digne de descobrir música. Bé, l'altra és escoltar-la "no se sap d'on" i recordar-ho com un moment màgic. També és maco descobrir un grup a un bar, local, o en un anunci de tele.

Ivette Nadal - En una altra vida

Aquesta noia tant jove ja fa anys que sorprèn. Pel meu gust, ha creat bon gust dins la música catalana i juvenil. De vegades em sembla que els grups catalans cauen en la comercialitat, sonen falsos i patètics. Aquesta és l'excepció. Plena de poesia i d'ella mateixa. Espero que segueixis endavant i sincera amb el teu projecte.

www.ivettenadal.com/

Cyan - Corazón de madera

Val, és un dels seus temes més tristos i melancòlics. Potser no els representa tant, com la seva força i energia de la resta de cançons, i que desboquen en ple directe.

Fem-ho així, val? Us podeu escoltar aquest tema en directe o bé connectar-vos a l'espotifài i sentir tot el seu primer CD.

En plena gravació del segon àlbum, aquí us deixo també una "avanzadilla" del què serà... tu no sé, però jo els hi veig futur a aquests nois de Barna.

http://www.somoscyan.com/

"y yo sigo aquí, vibrando con el eco de tus labios,
tu aliento se escurre en cada rincón de mi cabeza"

Joao Gilberto - Pra que discutir dom madame?

Pra qué discutir com madame?

vaig descobrir fa poc aquesta cançó. El que més em sorprèn és que Joao Gilberto conserva una veu juvenil i afina de qualitat amb l'edat que té... és impressionant. Amb la guitarra ja ni us explico. Deu tenir els dits desfets de tocar-la.

La lletra és una mena de reivindicació en que defensa la samba, en aquest cas (jo ho extrapolaria a la música en general) com a mode d'expressió i llibertat, en què totes les races del Brasil s'uneixen i és allà on convergeixen tots ells. Si els hi treuen la samba, si els hi prohibeixen, seria com exterminar les arrels i el més important per a ells, els orígens.  

Madame diz que a raça não melhora
Que a vida piora por causa do samba
Madame diz que o samba tem pecado
Que o samba, coitado, devia acabar
Madame diz que o samba tem cachaça
Mistura de raça, mistura de cor
Madame diz que o samba, democrata
É musica barata sem nenhum valor

Vamos acabar com samba
Madame não gosta que ninguem sambe
Vive dizendo que samba é vexame
Pra que discutir com madame

No carnaval que vem tambem concôrro
Meu bloco de morro vai cantar ópera
E na avenida entre mil apertos
Vocês vão ver gente cantando concerto
Madame tem um parafuso a menos
Só fala veneno meu Deus que horror
O samba brasileiro democrata
Brasileiro na batata é que tem valor


També us la deixo en Espotifài